Vai a sottomenu e altri contenuti

Novas de Limba Sarda

Sa RAI trasmitit ''Mini cuccioli'' in sardu

Pro sa cuntentesa de sos pitzinnos, dae su 5 de maju sa RAI trasmitit sos cartones animados ''Mini cuccioli'' in limba sarda.

S'apuntamentu est onni domìniga mangianu a sas deghe mancu cuartu (h 9,45) in RAI 3 e cheret èssere, a pustis de sa bortadura de sa ''Pimpa'', un'agiudu in prus pro imparare su sardu a sos pitzinnos minores.

Sa bortadura in sardu est fata dae Manuela Ennas e sas boghes de sos protagonistas sunt de Raffaele Chessa (cane), Renzo Cugis (àrbore), Sergio Cugusi (cunillu), Daniele Monachella (rana), Elisa Pistis (anade) e Antonella Puddu (gatulinu).

Ispassiade·bos cun sas aventuras de custos animaleddos, pitzinnos dae sos 2 a sos 90 annos!

(GFP)

''Scebera tui'', programma bilìngue nou de Radio Rai Sardigna

''Scebera tui'' est su programma nou de Radio Rai Sardigna, ghiadu dae Manuela Ennas pro sa regia de Donatella Meazza.

Pro ite custu nùmene? Ca onniunu sèberat issu comente faeddare: lu podet fàghere in sardu, in italianu o in ambas limbas e est fatu pro dare sa possibilidade a sa gente de resonare subra temas importantes de limba e de literadura in unu clima bilìngue. Est un'esperimentu chi permitit de provare camineras noas pro sa promotzione de sa limba sarda.

Andat in onda su lunis a mesudie e bintighimbe (h 12,25).

In sa puntada de su 6 de maju Manuela Ennas faeddat de poesia ''a bolu'' cun Tonio Pillonca e Bruno Agus.

(GFP)

Die de sa Sardigna 2019 - Su presidente Solinas faeddat in sardu in Cussìgiu regionale

Su 28 de abrile 2019, in ocasione de sa Die de sa Sardigna, su presidente de sa Regione Christian Solinas in sa riunione solenne de su Cussìgiu regionale at fatu su discursu suo totu in sardu, sutalineende s'importàntzia de impreare sa limba istòricu-identitària nostra in sa vida de onni die. De l'impreare in totue no in domo ebbia (''agli arresti domiciliari'') ma finas in iscola, in sos ufìtzios, in su traballu, ca sa limba est su signale prus importante de s'identidade de unu pòpulu.

''Custu mangianu - at ammentadu su guvernadore - amus pregadu e intesu missa in limba sarda. Custu, a nois polìticos, nos balet de ammonimentu ca, si faghet a cunsagrare sa limba in sa liturgia, faghet finas a la ''cunsagrare'' in iscola e in totu sas istitutziones de s'Ìsula''.

''Sa Die - at sighidu Solinas - nos ammentat unu fatu istòricu importante e nos preguntat chie semus, ite cherimus e a in ue cherimus imbàtere. B'at unu collegamentu forte intre identidade e economia: pensamus ebbia a sos produtos sardos prus connotos in su mercadu mundiale, chi sunt sos produtos identitàrios''.

Comente operadores impignados in sa promotzione de sa limba sarda non podimus no èssere cuntentos de custu passu fatu dae sa màssima istitutzione sarda. Auguramus chi siat su primu de milli passos a cara a su bilinguismu.

Ascurta s'interventu

(GFP)

Cunsignados a sos pìscamos sos testos pro sas liturgias in sardu

Sos espertos de s'assòtziu ''Pregu in sardu'' coordinados dae Antonio Pinna (professore emèritu de Iscritura Sacra in sa Facultade Teològica sarda s'11 de nadale 2018 ant postu in manos de sos pìscamos sos ''mòdulos'' pro nàrrere missa in sardu, pro chi los esserent aprovados in vista de su 28 de abrile, Die de sa Sardigna.

Sos ''mòdulos'' cunsignados sunt 12: unu pro sa missa de onni die; unu pro missas de importàntzia tzivile (comente ''Sa Die de sa Sardigna''); duos cun temas Cristològicos (note de Nadale e die de sos Tres Res); unu pro festas marianas; duos pro cojas; duos pro missas de mortu; unu peròmine pro patronos màrtires, cunfessores o apòstolos.

Sos espertos ant bortadu sos testos movende dae sos originales latinos, grecos o ebràicos; sa bortadura est in duas colunnas chi faghent riferimentu a sos limbàgios de su tzentru-nord e de su tzentru-sud de Sardigna: sa prima preferit una tradutzione prus formale, sa segunda una tradutzione prus dinàmica.

A pustis de s'aprovatzione sos pìscamos ant a dare mandadu a sa Pontifìtzia Facultade Teològica de Sardigna de bortare in sardu sa Bìblia movende pròpiu dae sas limbas originales (ebràicu e grecu), non dae s'italianu chi est una bortadura segundària mancari reconnota.

(GFP)

Partit sa de 6 editziones de su BABEL Film Festival

Est essidu su bandu 2019 de su BABEL Film Festival (editzione de 6) chi s'at a fàghere in Casteddu in su mese de nadale.

Su BFF est s'ùnicu cuncursu, in totu su mundu, dedicadu a film in limbas minoritàrias, dialetos, slang, limbas ''mortas'' e limbàgiu de sos sinnos. Est promòvidu dae sa Sotziedade Umanitària-Tzineteca Sarda, Assòtziu Babel, Terra de Punt e Areavisuale cun s'agiudu de istitutziones regionales, natzionales e internatzionales.

Si bi podet mandare lungometràgios, cortometràgios e documentàrios in sas limbas minoritàrias de totu su mundu.

Pro s'iscrìere e pro visionare su regulamentu si podet andare a su link http://www.babelfilmfestival.com/it/edizione/regolamento/.

Pro informatziones si podet iscrìere a s'indiritzu e-mail babelff@gmail.com.

(GFP)

Su Miur valutat si amparende sa limba si podet frenare s'ispopulamentu de sas biddas sardas

Su suta-segretàriu de su Miur Salvatore Giuliano at reconnotu su valore sotziale de sa tutela de sa limba sarda, chi podet agiudare a frenare sa fua de gente dae sas biddigheddas sardas mantenende sas iscolas in totue.

Est unu resurtadu de importu e l'ant otentu Luigi Canalis (segretàriu provintziale Flc-Cgil de Tàtari) e Antonio Deiara (espertu de normativa iscolàstica pro contu de su sindacadu), chi sunt gherrende dae tempus meda pro fàghere aplicare sa normativa de tutela de sas limbas minoritàrias, chi diat abbassare sos paràmetros pro mantènnere sas autonomias iscolàstica, màssimu in sas biddigheddas.

Paris cun issos su senadore de su M5s Ettore Licheri chi s'at postu a coro sa chistione.

Su 15 de ghennàrgiu, duncas, Canalis, Deiara e Licheri ant addobiadu a su suta-segretàriu Giuliano in Roma pro faeddare de s'istruturatzione de sos orgànicos pro s'annu iscolàsticu 2019-2020.

''L'amus dadu unu documentu - narat su senadore Licheri - in ue pedimus un'interventu legislativu chi amparet sas minorias linguìsticas sardas e Giuliano at asseguradu chi at a istudiare sa chistione e at reconnotu chi sa presèntzia de un'iscola podet agiudare sas biddigheddas a non mòrrere.''

In su documentu chi ant cunsignadu, Canalis e Deiara pedint finas un'interventu normativu pro tzertificare sas cumpetèntzias de limba, istòria e cultura sarda pro chie benit dae àteras regiones de Itàlia, comente previdet sa lege regionale 22/2018 e su disignu de lege 842/2018 (primu firmatàriu su senadore M5s Gianni Marilotti).

Tocat a bìere cantu su guvernu at a pòdere ispèndere pro custa operatzione, chi de seguru rechedet dinari meda ma podet dare benefìtzios mannos siat pro sa cultura siat pro sa sotziedade sarda.

Leghe s'artìculu de La Nuova Sardegna

(GFP)

Sos pregiudìtzios in contu de limba sarda

Una paja de annos a como aiat essidu un'artìculu bellu meda de Francesco Casula (professore, giornalista e iscritore) pro faeddare de sos pregiudìtzios chi tenimos in contu de limba sarda.
Casula faghiat un'elencu de sos pregiudìtzios prus raighinados in sa conca de sos Sardos, e nde los betaiat a terra cun argumentos craros e documentados.
Bos los iscriimus inoghe, invitende·bos a lèghere s'artìculu ca Casula ispiegat pro ite est chi non sunt beros. Duncas incomintzamus:
Pregiudìtziu nùmeru 1: 'Su sardu est unu dialetu';
Pregiudìtziu nùmeru 2: 'No esistit una limba sarda: bi nd'at una pro ogni bidda (e a bortas pro ogni bighinadu)';
Pregiudìtziu nùmeru 3: 'Su sardu est limba arcàica meda, no est adata a faeddare de cosas modernas';
Pregiudìtziu nùmeru 4: 'No lu faeddat prus niunu';
Pregiudìtziu nùmeru 5: 'Non tenet literadura';
Pregiudìtziu nùmeru 6: 'Non serbit a nudda'.
Leghide·bos s'artìculu: nde pagat sa pena.
Leghe s'artìculu de Francesco Casula


(GFP)

Ejatv - Su primu canale de su Digitale Terrestre totu in sardu

Est nàschida sa televisione de sos Sardos, su primu canale chi contat su mundu in limba sarda e in totu sas àteras limbas de Sardigna (saligheresu, tabarchinu, gadduresu, tataresu).
Si narat Ejatv, est una televisione lìbera e moderna chi contat de istòria, de sièntzia, de mùsica e arte, de literadura e isport, de tzìnema, de limba e de àtera cosa meda.
Sa programmatzione est comintzada su 31 de nadale 2018 e si podet sighire in su canale 172 de su Digitale Terrestre.
Pro nd'ischire de prus bos podides collegare a sa pàgina Facebook.

(GFP)

Riunione in Roma pro faeddare de iscola e minoria sarda - Forsis 6000 càtedras noas

6000 càtedras noas, 1000 postos Ata e sa possibilidade de tènnere classes de 10 alunnos.
Est su chi podet capitare binchende sa gherra chi Luigi Canalis (segretàriu provintziale Flc-Cgil de Tàtari) est mandende a in antis cun Antonio Deiara (espertu de normativa iscolàstica pro contu de su sindacadu) pro more de s'interessamentu de sos senadores de su Movimentu 5isteddos Ettore Licheri e Gianni Marilotti.
Su 15 de ghennàrgiu 2019 ant a addobiare a su suta-segretàriu de su Miur Salvatore Giuliano in su Ministeru de s'Istrutzione pro faeddare de s'istruturatzione de sos orgànicos pro s'annu iscolàsticu 2019-2020.
Si su Ministeru at a tènnere contu de sa presèntzia in Sardigna de minorias linguìsticas, podet èssere chi sos istitutos chi ant serradu potzant torrare a abèrrere e chi sos chi sunt in 'reggenza' potzant torrare autònomos, cun su resurtadu de tènnere mìgias de postos de traballu in prus.
'Unu decretu legislativu de su Guvernu Monti, cunvertidu a lege, aiat detzisu de no aplicare a sas minorias istòricas de Itàlia sos matessi benefìtzios chi tenent sas minorias de limba-mama istràngia. Sa Regione Friuli l'aiat impugnada ma sa Regione Sardigna nono' ispiegat su senadore Licheri 'Ma si nois difendimus sa minoria sarda s'iscola podet torrare a nàschere e custu diat pònnere unu frenu a sa fua de gente dae sas biddas internas e diat agiudare a mantènnere suta controllu sos fenòmenos de disadatamentu de sos giòvanos'.
Luigi Canalis agiunghet: 'Amus pedidu a su Guvernu regionale de pònnere in legislatzione unu riferimentu a sas minorias linguìsticas chi, in casu de mancada aplicatzione, diat abèrrere su caminu a sos ricursos. S'assessore regionale Giuseppe Dessena s'est impignadu a lu fàghere in antis de finire sa legisladura'.
'Sa mia pariat una gherra pèrdida - narat Antonio Deiara - e imbetzes, pro more de su segretàriu Canalis, de sos avocados Marcello Bazzoni e Vittore Davini e de su senadore Licheri forsis amus a imbàtere a resurtados cuncretos'.
Pro nd'ischire de prus leghe s'artìculu de La Nuova Sardegna.

(GFP)

Naschet sa natzionale sarda de fùbalu

Est nàschida sa natzionale sarda de fùbalu e chie cheret si nde podet fàghere atzionista.

Dae eris 19 de santandria est ufitziale chi esistit una Natzionale Sarda. At tentu s'okay dae sa Conifa, sa Federatzione internatzionale chi acollet sos assòtzios chi non sunt in Fifa e, in mesu de custos, sas iscuadras chi rapresentant paritzas natziones sena Istadu (comente sa Sardigna).

Sa prima essida at a èssere pro sos campionados europeos de su 2019 in Artsakh (Armènia).

B'at unu cummissàriu tècnicu (Bernardo Mereu, ex Lega Pro in Terranoa), unu ''staff'' tècnicu espertu ma pro como mancant sos giogadores. Sa disponibilidade non faltat: l'at dada Andrea Cossu (sèrie A in su campionadu passadu) e giogadores comente Vigorito, Aresti, Pisano, Mancosu, Sau, Cocco e Dessena, francu s'okay de sas sotziedades.

Dae su 19 de santandria, chie cheret si nde podet fàghere ''atzionista'' e cun unu cuntributu personale chi podet èssere finas de 1 èuros podet collaborare a sa nàschida de sa Natzionale de totu sos Sardos.

Chie cheret aderire a sa campagna #SaNatzionaleEstSaMia! podet incarcare in custu link, cun s'isetu e s'ispera chi custa ''Natzionale de Bòcia'' siat unu cras sa bandera, in su mundu, de s'identidade e de sa limba sarda.

Pro nd'ischire de prus podides lèghere sa nova Ansa o bos cullegare a su situ de sa Fins (Federatzione Isport Natzionale Sardu).

(GFP)

CROS - Curretore Regionale Ortogràficu Sardu

Pro chie cheret iscrìere in sardu e timet de fàghere faddoncas, sa Regione at creadu e postu a disponimentu su Curretore Regionale Ortogràficu Sardu (CROS).
Su programma, disponìbile in 'Sardigna Cultura', faghet riferimentu a sas normas gràficas aprovadas dae sa Regione in su 2006. Chie lu cheret impreare online si podet cullegare a su link http://www.sardegnacultura.it/cds/cros-lsc/. B'est finas sa possibilidade de l'iscarrigare pro l'impreare cando su computer no est cullegadu, pro mesu de sos programmas (gratùitos) OpenOffice e LibreOffice.
Chie, imbetzes, non cheret sighire sa norma ortogràfica comuna e cheret iscrìere in limbàgios locales ma rispetende sas règulas de grammàtica, si podet cullegare a sa pàgina http://www.sardegnacultura.it/cds/cros/ in ue b'est su Curretore pro sas variedades locales.

(GFP)

Su ditzionàriu online de Mario Puddu

Est disponìbile online su ditzionàriu de Mario Puddu, in versione agiornada e cun sa bortadura de 22.000 lemmas in chimbe limbas europeas (frantzesu, inglesu, ispagnolu, italianu e tedescu).
S'òpera contat in totu prus de 111.000 lemmas e prus de 12.000 ditzos e maneras de nàrrere.
Unu traballu importante, duncas, chi tenet su mèritu mannu de èssere iscritu totu in sardu (definitzione de sos lemmas, ispiegatziones lessicogràficas, informatziones entziclopèdicas).
Pro connòschere mègius s'òpera de Puddu podides lèghere sa presentatzione fata dae Giulio Paulis e sa retzensione de Cristòforo Puddu.

Pro impreare su ditzionàriu tocat a si cullegare a sa pàgina http://ditzionariu.sardegnacultura.it/.

(GFP)

Apertium - Unu tradutore automàticu italianu-sardu

'Apertium' est su primu tradutore automàticu pro sa limba sarda. Est nàschidu in su 2016 pro more de s'impignu de Gianfranco Fronteddu, Hèctor Alòs i Font, Adrià Martìn-Mor e Francis Tyers.
Sa prataforma 'Apertium' l'at creada s'universidade de Alancant in su 2004 e cuntenet una barantina de limbas. Sa versione in sardu naschet dae sa collaboratzione intre Tradumàtica (grupu de chirca de s'Universidade Autònoma de Bartzellona) e Prompsit (azienda valentziana), cun su finantziamentu de Google. Cuntenet 25.000 paràulas, cun una pertzentuale de faddina de su 10%.
Pro nd'ischire de prus bos podides cullegare a sa pàgina Wikipedia o a su comunicadu de imprenta o iscarrigare s'artìculu publicadu dae s'Unione Sarda su 15 de austu 2017.
Pro bos cullegare a su tradutore podides incarcare inoghe.

(GFP)

Marilotti e M5s presentant unu disignu de lege pro tutelare sa limba sarda


Su senadore Gianni Marilotti (M5s) at presentadu unu disignu de lege pro sa ratìfica de sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias (aprovada in Strasburgo in su 1992, firmada dae 33 Istados de su Cussìgiu de Europa e mai cunvalidada dae s'Itàlia).
Marilotti at ascurtadu sa boghe de su movimentu linguìsticu sardu chi dae tempus meda pedit sa ratìfica, chi at a afortigare sa lege 482/1999 e sa lege regionale noa faghende intrare sa limba in su mundu de s'amministratzione pùblica, de s'iscola e de sos mèdios massivos.
Custu ritardu de s'Itàlia in sa ratìfica fiat istadu santzionadu finas dae s'Altu cummissàriu pro sas minorias natzionales de s'Osce (Organizatzione pro sa seguresa e cooperatzione in Europa), ca sos pòpulos minorizados tenent deretu de mantènnere sa cultura issoro.
Marilotti ispiegat chi, si su Ddl at a èssere aprovadu, s'iscola pùblica nd'at a tènnere profetu mannu ca in logos de bilinguismu pro mantènnere sa dirigèntzia bastant 400 alunnos (e non 600). In prus, s'ant a tènnere finantziamentos chi ant a agiudare sas iscolas, s'amministratzione pùblica e sas televisiones e ràdios privadas.
'Su de àere depositadu custu Atu parlamentare - narat Marilotti - est pro me coronamentu de un'impignu chi aia leadu cun sos eletores. Torro gràtzias a chie m'at dadu agiudu in custu traballu e in manera particulare a sos amigos Antoni Nàtziu Garau e Diegu Corraine de sa SLS (Sotziedade pro sa limba sarda) e a Massimo Madrigale de s'Acadèmia de su sardu'.
(Leghe sa nova ANSA e s'artìculu de Orizzonte Scuola).

(GFP)

Su cantu a poesia in s'Universidade. Unu cursu nou


Sa poesia 'a bolu' intrat in s'universidade sarda. Pro sa prima borta, difatis, at a èssere matèria de insegnamentu, comente ispiegat professor Marco Lutzu chi est su titulare de sa càtedra.
Etnomusicòlogu, at curadu s'Enciclopedia de sa mùsica sarda publicada in sa 'Biblioteca de s'identidade' de s'Unione Sarda e su libru Non potho reposare (Editziones Nota, Udine).
In s'universidade de Casteddu s'etnomusicologia b'est giai dae su 2000 pro more de professor Ignazio Macchiarella, 'ma sa novidade est chi oe b'at unu cursu aposta pro cussu, - narat professor Lutzu - chi est abertu a chie si siat chi tèngiat cumpetèntzias de base de mètrica e prosodia e chi cumprendat sa limba sarda.'
Su cursu, finantziadu dae sa Regione sarda, est comintzadu sa prima die de santugaine e at a durare tres annos, permitende a chie bi partètzipat de connòschere mègius sas formas mètricas e musicales de sa poesia improvisada. E, pro cumpletare s'òpera, ant a fàghere de mastros finas sos cantadores a poesia, chi s'ant a cunfrontare cun sos istudiantes in s'oràriu de letzione.
Pro nd'ischire de prus: https://unica.it/unica/it/news_rassegna_s01.page?contentId=RST131554

(GFP)

Sintesa. Unu sintetizadore vocale de sa limba sarda


Sintesa est su sintetizadore vocale de limba sarda chi podet faeddare in sardu partende dae s'iscritura.
Est nàschidu in su 2013 dae unu progetu de s'Universidade de Casteddu (dipartimentu de Filologia, Literadura e Linguìstica). In su grupu de traballu, coordinadu dae Maurizio Virdis, b'aiat gente de totu sa Sardigna: Riccardo Mura (Locusantu), Massimo Cireddu (Teulada), Daniela Boeddu (Ilartzi), Roberto Bolognesi (Igrèsias) e sos informadores de Iscanu.
Sintesa dat sa possibilidade de ascurtare paràulas e fràsias in sardu registradas dae sa boghe de sos informadores, a manera chi chie cheret imparare a faeddare custa limba potzat tènnere unu puntu de riferimentu pro sa pronùntzia.
Si bos cherides cullegare a su situ de Sintesa podides digitare http://www.sardegnacultura.it/sintesa/.
Pro nd'ischire de prus de custa bella faina podides lèghere s'articulu de Francesco Cheratzu (editore de Condaghes, chi at curadu s'òpera) incarchende inoghe.

(GFP)

Grammàtica e glossàriu de iscarrigare


Non totus ischint chi in sos annos colados sa Regione Sardigna aiat publicadu in Rete una sèrie de documentos ùtiles meda pro chie iscriet in sardu, màssimu pro sos chi traballant in s'Amministratzione pùblica.
Essende chi no est fàtzile a los agatare in su situ de Sardegna Cultura, amus pensadu chi podet èssere ùtile a pònnere sos link inoghe a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare pro los tènnere comente trastes de consultatzione.
Sos testos chi podides iscarrigare (in Pdf) sunt:
Sa Limba Sarda Comuna (normas de riferimentu pro sa limba sarda iscrita). Custas normas tenent caràtere isperimentale e fiant destinadas ab origine a sos documentos in essida dae s'Amministratzione regionale, ma sunt ùtiles meda pro chie totu cheret iscrìere sighende una norma coerente.
Unos cantos liniamentos grammaticales comunes de sa limba sarda: proponet, in curtzu e in manera sintètica, una sèrie de normas grammaticales de su sardu (pronùmenes, prepositziones, avèrbios, verbos, etc.).
Glossàriu giurìdicu-amministrativu: ùtile meda pro chie devet bortare in sardu documentos amministrativos e tenet bisòngiu de una 'ghia' ('guida') chi l'agiudet a agatare sa paràula tècnica prus adata.

(GFP)

Archìviu fotogràficu

Documenti allegati

Documenti allegati
Titolo  Formato Peso
Progetto per l'istituzione di uno sportello linguisto sovracomunale. Formato pdf 217 kb
Cursu de alfabetizatzione in limba sarda - Fordongianus - Mòdulu de iscritzione Formato pdf 534 kb
torna all'inizio del contenuto
torna all'inizio del contenuto