Vai a sottomenu e altri contenuti

Novas de Limba Sarda

In contu de limbas de minoria: curiosidades e informatziones (5)

S'Itàlia est una natzione chi at mantènnidu medas variedades dialetales. In Itàlia una limba ufitziale e s'alfabetizatzione sunt arribadas a tardu, in cunfrontu a àteras natziones, e custu at favorèssidu chi variedades linguìsticas diferentes siant faeddadas ancora a dies de oe.

In Sardigna in prus de su sardu, chi s'Istadu italianu connoschet comente limba de minoria, si faeddant su catalanu in sa tzitade de s'Alighera e su tabarchinu in Carloforte.

(MM)

In contu de limbas de minoria: curiosidades e informatziones (4)

''In Itàlia sunt connotas a manera ufitziale comente minorias linguìsticas, cussas elencadas in sa lege de su 1999. Pro unu dialetòlogu sa situatzione no est gasi sèmplitze, una minoria linguìstica est una cale si siat limba diversa dae cussa ufitziale.''.

Tullio Telmon - linguista

(MM)

In contu de limbas de minoria: curiosidades e informatziones (3)

In su coro de Roma, in su parcu Rabin, b'est unu monumentu dedicadu a sa Limba Mama, chi est una còpia de su monumentu dedicadu a sa Limba Mama chi si agatat in Dhaka, una tzitade de su Bangladesh. Su monumentu de su Bangladesh est dedicadu a totu sos màrtires de cussu Istadu chi, cun su sacrifìtziu issoro ant permìtidu, in su 1971, de nde fàghere un'istadu separadu e de pretzisu a totu sos chi in su 1952 sunt mortos pro difèndere sa limba mama issoro, su Bangla.

Su monumentu chi est in Roma est istadu inauguradu in su 2011, in ocasione de sa Die Internatzionale de sa Limba Mama, e dae tando - ogni annu - s'Ambasciada de su Bangladesh organizat una tzerimònia ufitziale tzelebrativa.

(MM)

(3 A) In contu de su coronavirus nou su Ministeru de sa Salude informat ca no est beru ca...

Àteras informatziones chi si podent lèghere in su situ istitutzionale de su Ministeru de sa salude in contu de notìtzias farsas chi si intendent o leghent in contu de s'infetzione COVID-19.

[…]

2. Pro evitare su contàgiu est mègius a si segare sa barba

FARSU!

S'errore naschet dae un'interpretatzione isballiada de un'informatzione dedicada a sa seguresa in su traballu pro s'impreu giustu de sas mascarinas.

4. Si ses contagiadu dae su coronavirus nou, ti nde abbìgias semper

FARSU!

A bortas sa maladia Covid-19 podet dare sìntomos chi assimìgiant a cussos de àteras maladias respiratòrias comente s'influèntzia e su romadiu, cun tùssiu sicu, callentura, istrachesa; àteras bortas sos sìntomos sunt diferentes, cagaredda, iperemia congiuntivale, dolore de gùturu, dolores musculares, mucu in su nasu, fintzas a arribare a dificultades respiratòrias e purmonites. De sòlitu, a s'incomintzu custos sìntomos sunt lèbios, duncas, podet èssere chi unu non si nd'abbiget.

5. Sos pitzinnos non podent èssere contagiados dae su coronavirus nou

FARSU!

Sos pitzinnos non sunt immunes dae s'infetzione de su coronavirus nou. Fintzas issos podent èssere infetados e isvilupare sa maladia Covid-19, mancari siant pagos sos casos chi si connoschent de pipios contagiados.

6. Sos animales de domo podent trasmìtere su coronavirus nou

FARSU!

Non b'at tzertesa iscientìfica chi a sos animales de domo, comente canes e gatos, potzat atacare su coronavirus nou e chi ddu potzant atacare a sos òmines. Comente règula generale de igiene si cussìgiat de si sabunare bene sas manos cun su sabone a pustis de àere tocadu sos animales, fintzas pro s'amparare dae àteras infetziones chi dae sos animales podent passare a s'òmine.

(MM)

(2) In contu de su coronavirus nou su Ministeru de sa Salude informat ca no est beru ca...

A èssere informados e a connòschere mègius sas cosas est de importu semper ma prus che totu in sos perìodos de emergèntzia; a bortas si leghent informos farsos e cosas non beras.

S'ammentat ancora una borta ca su Ministeru de sa salude avisat de s'informare semper dae sos sitos e organizatziones istitutzionales e pùblicat sas notìtzias farsas prus frecuentes.

Custas sunt un'àtera pariga:

[…]

44. Su vatzinu pro s'influèntzia agiudat su contàgiu de su coronavirus nou, duncas est mègius a non si vatzinare pro s'influèntzia

FARSU!

Non tenimus provas chi su vatzinu pro s'influèntzia agiudet su contàgiu de su coronavirus nou. Sunt duos virus diferentes. A fàghere su vatzinu pro s'influèntzia èvitat de leare su virus de s'influèntzia istagionale e duncas tenet duos vantàgios: agiudat a distìnghere sas duas maladias (influèntzia e COVID-19) e amparat sas persones dae su perìgulu de leare formas malas de influèntzia.

45. Su yoga megiorat sa respiratzione e duncas non faghet ismalaidare de Covid-19

FARSU!

Non tenimus sas provas chi amparet dae s'infetzione de su coronavirus nou.

46. Cun su sudore de s'atividade fìsica s'elìminat fintzas su virus

FARSU!

Como non tenimus provas iscientìficas chi su virus si nch'andet suorende, ma s'atividade fìsica tenet efetos benèficos pro sa salude generale de sa persone. Pro custa resone su consìgiu est de dda praticare fintzas in domo cando non si podet essire.

47. Su mele tenet un'atzione antibatèrica e disinfetante duncas si unu papat una cullera de mele ogni die s'amparat dae su coronavirus

FARSU!

Su mele est un'alimentu chi tenet propiedades nutritivas e antibatèricas bonas meda, ma non tenimus sa prova chi siat eficatze pro sos virus e su coronavirus nou.

48. Bufare alcol afòrtigat su sistema immunitàriu e amparat dae su virus

FARSU!

Bufare alcol no amparat dae su Covid-19 e non impedit de s'infetare de su coronavirus nou; a s'imbesse, s'arriscu de infetzione est de prus ca s'alcol indebìlitat su sistema immunitàriu e duncas reduit sa capatzidade de s'organismu de fàghere fronte a sas maladias infetivas.

49. Ponende vaselina a inghìriu de sas nares s'atzapat su virus chi gasi no intrat in su nasu

FARSU!

Non bi sunt sas provas chi su virus abarret in sa vaselina. Pro evitare su contàgiu tocat a rispetare sas distàntzias de seguresa e a non si tocare ogros, nasu e buca cun sas manos non sabunadas o disinfetadas.

50. Papende carboidratos comente pane e pasta creschet s'arriscu de leare s'infetzione

FARSU!

Pro como non tenimus provas iscientìficas chi papende carboidratos bi potzat èssere un'arriscu prus mannu pro s'infetzione de CoVid 19. Un'alimentatzione bilantziada e vària cun su tantu giustu de totu sas sustàntzias netzessàrias pro chi s'organismu funtzionet bene est de importu mannu pro ognunu e pro sa preventzione de maladias meda.

51. Respirare àera callente de s'asciugacapelli elìminat su virus dae su gùturu ca cun su calore morit

FARSU!

Respirare àera callente de s'asciugacapelli non serbit pro nde leare s'infetzione. S'àera chi nd'essit non podet èssere tantu callente de renèssere a ochire su virus. S'arriscu est de si brusiare e/o fàghere dannu a sas mucosas.

53. Intrare a modde in sas piscinas e in sas bartza de idromassàgiu ponet in s'arriscu de leare s'infetzione de su coronavirus nou

FARSU!

Como non tenimus provas chi su coronavirus nou s'atachet a s'òmine si usant piscinas o bartzas de idromassàgiu. Semper e cando est mègius de s'assegurare chi funtzionent bene, chi siant fatas bene sa manutentzione e sa disinfetzione (pro nàrrere cun cloro e bromo). Sigomente su virus si trasmitit cun sos gùtios piticherrerreddeddos de sa respiratzione est semper mègius abarrare a su nessi unu metru s'unu dae s'àteru.

54. A chie fumat dae tempus meda non serbit chi ismitat tantu s'arriscu de m'ismalaidare de Covid-19 no est de prus de chie non fumat

FARSU!

Ismìtere de fumare est de importu ca sa salude nde tenet profetu luego, sos benefìtzios sunt medas e sighint in su tempus. Sos istùdios mustrant ca sos chi fumant tenent tres bortas tantu s'arriscu de isvilupare sa purmonite mala de Covid-19 in cunfrontu a sos chi non fumant.

(MM)

(1) In contu de su coronavirus nou su Ministeru de sa Salude informat ca no est beru...

In sos perìodos de emergèntzia comente cussu chi semus bivende como, prus che totu in su web e social network cumparint informos farsos e cosas non beras.

Su Ministeru de sa salude avisat de s'informare semper dae sos sitos e organizatziones istitutzionales e pùblicat sas notìtzias farsas prus frecuentes.

Custas sunt una pariga:

[…]

56. Su coronavirus no atacat a sos pipios duncas si unu pitzinnu tenet unu pagu de callentura non si depimus pistighingiare e non depimus tzirriare a su dotore

FARSU

Fintzas a oe, cunsiderende totu sa populatzione, sos pipios chi ant tentu s'infetzione de su coronavirus nou non sunt medas, ma sos pitzinnos non sunt immunes dae s'infetzione. Duncas in casu de callentura, rinite, tùssiu, dolore de gùturu, dificultade a respirare, sa cosa giusta est de faeddare cun su pediatra.

57. Bufare late amparat dae su coronavirus nou

FARSU

Pro como non tenimus sa prova iscientìfica chi su late amparet o curet s'infetzione dae su coronavirus nou.

58. Su coronavirus nou si curat cun abba e bicarbonadu

FARSU

Pro como non tenimus provas chi su bicarbonadu iscagiadu in abba tèngiat un'atzione de cura o amparu pro su coronavirus nou.

59. Papare piberoneddu amparat dae su coronavirus nou

FARSU

Pro como non tenimus sa prova iscientìfica chi papare o pònnere piberoneddu in su màndigu amparet dae sa Covid-19 o dda curet. Sa cosa mègius pro evitare de si infetare cun su coronavirus nou est de abarrare a su nessi 1 metru s'unu dae s'àteru e e de si sabunare bortas meda e bene meda sas manos cun abba e sabone o cun disinfetantes a base alcòlica.

60. Sa musca podet difùndere s'infetzione dae coronavirus

FARSU

Pro como non tenimus provas iscientìficas pro nàrrere ca sa musca potzat difùndere su coronavirus nou. Su virus si difundet su prus cun sos gùtios piticherrerreddeddos chi essint cando unu faeddat, tussit o istùrridat (droplets). Unu si podet infetare fintzas tochende·si cun sas manos, non sabunadas, sa buca, su nasu o sos ogros a pustis de àere tocadu cosas e superfìtzies impestadas Pro si amparare dae s'infetzione si racumandat de disinfetare bortas meda sas superfìtzies tocadas, de si sabunare bortas meda sas manos e de abarrare a su nessi a 1 metru s'unu dae s'àteru.

61. Sas manos e sa pedde si podent disinfetare cun sos rajos UV

FARSU

Sas làmpadas a rajos ultravioletos (UV) non si depent impreare pro disinfetare sas manos o sa pedde. Sas radiatziones UV podent causare irritatzione a sa pedde e dannu a sos ogros. Sa cosa prus segura pro nche leare su virus est de si sabunare sas manos cun una solutzione a base alcòlica (igienizante pro sas manos) o a si ddas sabunare cun abba e sabone.

62. Sos ògios essentziales de sas matas aromàticas comente afràbica, romasinu, orìganu, amparant dae su coronavirus nou

FARSU

Pro como non tenimus sa prova chi sas matas aromàticas, ne sos ògios essentziales issoro, siant de amparu pro s'infetzione de su coronavirus nou.

63. S'errìghina podet atacare su coronavirus

FARSU

Su virus responsàbile de sa COVID-19 est unu virus respiratòriu e si trasmitit dae s'unu a s'àteru, dae una persone a s'àtera, prus che totu cun sos gùtios piticherrerreddeddos chi essint cun sos istùrridos e su tùssiu o tochende·si cun sas manos sa buca, su nasu o sos ogros a pustis de àere tocadu cosas e superfìtzies cuntaminadas. Pro como non tenimus sa prova iscientìfica chi bobbois comente s'errìghina, sa tzìntzula e àteros, chi podent atacare àteros virus, potzant atacare sa COVID-19.

64. S'ozono isterilizat s'àera e sos ambientes e non faghet infetare dae su coronavirus nou

FARSU

Pro como non tenimus sa prova chi s'ozono isterilizet dae su coronavirus nou e chi amparet dae leare s'infetzione.

65. Si si pulint sos panimentos e sas superfìtzies cun su vapore s'isterilizant dae su coronavirus nou e s'amparant sas persones dae s'infetzione

FARSU

Pro como non tenimus sa prova chi su vapore potzat isterilizare dae su coronavirus. Sa cosa mègius de fàghere pro pulire sa domo e sos ambientes in ue abarramus est de pulire sos panimentos e sas superfìtzies in antis cun abba e sabone o àteros detersivos pro nche leare sa brutesa e a pustis si disinfetant cun una solutzione de cloro ativu a su 0,1%. Pro pulire sos gabinetos e sas superfìtzies chi si tocant de prus, comente sas manìllias de sas ghennas e de sas ventanas, telefoneddos, tastiera de su computer e àteru, su cloro ativu depet èssere su 0,5%. Pro disinfetare superfìtzies chi si podent guastare cun s'ipocloritu de sòdiu, a pustis de àere pulidu cun unu detergente nèutru, si podet impreare unu disinfetante a base de alcol. Cando si pulint sas superfìtzies bisòngiat de cambiare s'àera de sos ambientes.

(MM)

Coronavirus nou

Consìgios pro sos ambientes serrados

Mudare s'àera

  • Garantire unu càmbiu de s'àera bonu in totu sos ambientes: domo, ufìtzios, istruturas sanitàrias, potecarias, parapotecarias, bancas, ufìtzios postales, supermercados e butegas, mezos de trasportu.
  • Abèrrere sas ventanas, mègius cussas chi non s'incarant a sas carreras traficadas. Est cosa de fàghere a manera regulare.
  • Non abèrrere sas ventanas in sas oras de tràficu meda e non si depent lassare abertas a de note.
  • Abèrrere, in sa manera mègius, in funtzione de sas atividades chi si faghent.

Pulitzia

  • Lèghere cun atentu sas istrutziones in antis de usare detersivos e produtos pro pulire e rispeta sas doses indicadas in sas cunfetzione.
  • Pulire sos ambientes diferentes, materiales e arredos cun abba e sabone e/o alcol etìlicu 75% e/o ipocloritu de sòdiu 0,5%. Semper e cando pro illetzire si depent pònnere sos guantes e/o dispositivos de protetzione individuale.
  • No ammistures produtos pro pulire, prus che totu sos chi tenet candegina o ammonìaca, cun àteros produtos.
  • Cando impreas sos produtos pro pulire e sanificare e a pustis, muda e faghe intrare àera in sos ambientes.

Impiantos de ventilatzione

In domo

Pulire a manera regulare sas presas e sas grìllias de ventilatzione de s'àera de sos cunditzionadores cun unu pannu pagu pagu infùndidu cun abba e sabone o cun alcol etìlico 75%.

In sos ufìtzios e in sos logos pùblicos

  • Sos impiantos de ventilatzione mecànica controllada (VMC) depent abarrare allutos e in cunditziones bonas de funtzionamentu. Controllare a manera regulare sos paràmetros microclimàticos (pro nàrrere. temperadura, umididade relativa, CO2).
  • In sos impiantos de ventilatzione mecànica controllada (VMC) eliminare de su totu su ritzìrculu de s'àera.
  • Pulire a manera regulare sos filtros e èssere informados de sa genia de pacos filtrantes installados in s'impiantu de cunditzionamentu e, in casu, si depet cambiare cun unu pacu filtrante prus efitziente.

Fonte: dae sos inditos de s'ISS

(MM)

Coronavirus nou

Sos guantes serbint pro no èssere cuntagiados?

Eja, ma:

  • Non si depent usare pro non fàghere s'igiene giusta de sas manos chi depet èssere fata sabunende·ddas bene meda e a su nessi pro 60 segundos.

  • Depent èssere cambiados ogni borta chi s'imbrutant e fuliados in s'àliga non seberada.

  • Comente sas manos, non depent lòmpere a buca, nasu e ogros.

  • Depent èssere fuliados cando si acabbat de ddos usare, pro nàrrere, in su supermercadu.

  • A pustis de ddos àere usados, non si depent torrare a usare.


In ue sunt netzessàrios?

  • In tzertos ambientes de traballu, comente pro nàrrere ddos depet usare su personale chi illetzit su logu, in sa ristoratzione o chie est impreadu in su cummèrtziu de alimentos.

  • Si depent usare semper cando si faghet assistèntzia a sos malàidos in s'ispidale o in domo.

Fonte: dae su situ de s'ISS (16 marzo 2020)

(MM)

CORONAVIRUS NOU

COMENTE PULIRE SUPERFÌTZIES E COSAS

1. Comente s'ispàrghinat su coronavirus nou?

Su coronavirus nou est unu virus respiratòriu chi s'ispàrghinat su prus cun sos gùtios piticos piticos piticherreddeddos de s'àlidu de sas persones infetas, pro nàrrere cando istùrridant o tussint o si frobint su nasu. Duncas, est de importu chi sas persones malàidas respetent sas mesuras de igiene Comente isturridare o tussire in unu mucadoreddu o ponende su cuidu dae in a antis de sa buca e fuliare sos mucadoreddos brutos in una busta chi depet èssere serrada luego luego e a pustis sabunare sas manos bortas meda cun abba e sabone o usende solutziones alcòlicas.

2. Cales sunt sas règulas pro sa disinfetzione sabunende sas manos?

Sabunare e disinfetare sas manos est sa prima cosa de importu mannu pro non s'ismalaidare. Sas manos si depent sabunare bortas meda e bene meda cun abba e sabone a su nessi pro 60 segundos e a pustis depent èssere assutadas bene. Si non b'est a disponimentu abba e sabone, si podet impreare disinfetante pro sas manos a base de alcol ( a su nessi su 70 % alcol).

3. Su coronavirus nou pro cantu tempus abarrat biu in sas superfìtzies e in pitzus de sas cosas?

Mancari ddu siant ancora istudiende, diat pàrrere chi su virus potzat bìvere pro unas cantas oras.

Sos disinfetantes sèmplitzes renessent a ochire su virus e gasi non podet infetare sas persones, pro nàrrere disinfetantes chi tenet àlcol (etanolo) a su 70% o cun cloro a s'0,1% (candegina).

Ammenta de disinfetare semper sas cosas chi impreas meda (su telefoneddu tuo, sos auricolares o unu micròfonu) cun unu pannu infùndidu cun pagu de unu produtu cun àlcol o candegina (tenende a contu sos inditos de su produtore). (Fonte: ISS)

4. Pulire sas carrera cun disinfetantes est cosa netzessària?

Non paret chi sas carreras e sos panimentos siant giassos in ue su virus si podet passare a s'òmine. In prus, s'impreu de disinfetantes diat pòdere aumentare sa cantidade de sustàntzias perigulosas in s'ambiente. Su cussìgiu est de pulire sas carreras cun sabones/detergentes cunventzionales.

5. Est cosa segura retzire pacos chi arribant dae sos Istados in ue bi sunt casos de COVID-19?

Eja. S'Organismu Mundiale de sa Sanidade at decraradu ca sa probabilidade chi una persone malàida impestet sas mertzes est bassa e fintzas bassu s'arriscu chi una persone nde leet su virus dae unu pacu chi est istadu in cunditziones e temperaduras diferentes.

FONTE : Ministeru de sa Salude (MM)

COVID 19 - Ite potzo fàghere pro non leare sa maladia?

Comente cussìgiat su Ministeru de sa salude est bene a èssere informados, dae su situ de s'Organizatzione mundiale de sa Sanidade e dae su situ de su Ministeru etotu, de sa difusione de sa pandemia.

Ognunu depet respetare custos inditos pro sa salude pròpia e pro cussa de sos àteros:

· abarrare in domo, essire dae domo ebbia pro netzessidades de traballu, resones de salude e netzessidades mannas;

· sabunare sas manos bortas meda;

· evitare de abarrare acanta de persones chi tenent infetziones respiratòrias graves;

· evitare de si abbratzare e de tocare sas manos;

· respetare de abarrare a su nessi a unu metru s'unu dae s'àteru;

· isturridare e/o tussire in unu mucadoreddu mantenende sas manos pulidas dae sas secretziones respiratòrias o ponende su cùidu dae in antis de sa buca;

· evitare de bufare dae sa matessi tassa o ampulla;

· non tocare cun sas manos sos ogros, su nasu e sa buca;

· tupare sa buca e su nasu cando s'istùrridat o si tussit;

· non leare meighinas antivirales e antibiòticos, francu chi non siant dadas dae su dotore;

· pulire pianos e cosas cun disinfetantes a base de cloro o alcol;

· usare sa mascaredda.

Si unu tenet callentura, tùssiu o dificultade a respirare e si tenet sa duda de èssere istadu in cuntatu cun calicunu malàidu de Covid-19:

· depet abarrare in domo, non depet andare a su prontu sucursu o a un'ambulatòriu ma depet telefonare a su dotore de base suo, a su pediatra suo o a sa guàrdia mèdica. O si nono telèfonat a su nùmeru birde regionale.

· Si est netzessàriu a beru si podet telefonare a sos nùmeros de emergèntzia 112/118.

(MM)

SA DIE, su Presidente de sa Regione Solinas: sa Sardigna si nde torrat a pesare pro torrare a cumintzare.

Casteddu su 28 de abrile 2020,

Sa die de sa Sardigna


Su Presidente de sa Regione, Christian Solinas, at faeddadu totu in sardu in Cussìgiu Regionale, in ocasione de sa festa de sa die de sa Sardigna, sa festa de su pòpulu sardu chi ocannu comente at nadu su presidente Solinas tenet unu significadu prus mannu ancora ca cheret nàrrere a torrare a cumintzare. Ocannu tenet unu significadu simbòlicu: comente unu tempus nch'amus catzadu sos opressores oe nche devimus catzare su virus cumbatende totu paris custa gherra pro torrare a sa vida nostra.
'Custa die dat s'oportunidade de nche barigare s' alabàntzia de su ritu, chi sunt importantes, eja, in sa vida de s'òmine: est sa die de nois sardos, de sa Sardigna! Una data nòdida, gasi comente ant ammentadu in medas de unu fatu istòricu, de cussèntzia natzionale, de fràigu de unu esperimentu autonomìsticu acumpridu a pustis dae sèculos de s'edade giuigale in armonia cun sas ideas rivolutzionàrias e illuministicas resumidas in sos printzìpios universales de sa libertade, , uguagliàntzia e amistade.
S'atualidade de sos valores identitàrios de sa Die si medit oe cun unu tempus particulare chi ponet domandas noas e nos presentat trintzeras noas pro gherrare contra a una pandemia traitora e mortale cun unu virus chi est curfinde a manera ferotze sa vida fitiana nostra, de sos antzianos nostros e non de issos ebbia. Una epidemia, chi semus cuntrastende a petorra parada cun mesuras poderosas pro li pònnere làcana, chi at custrintu pro chidas meda totu sos sardos a sacrifìtzios mannos meda, chi sunt ponende in pelea sas impresas nostras, sos traballadores, su setore econòmicu e produtivu. In custu tempus su meledu nostru pro sa Die Si prenat de cabias noas e leat una dimensione simbòlica chi forrogat sa capatzidade nostra de poderare, de èssere fortes e invocat in s'identidade de su pòpulu nostru sa capatzidade de si nche torrare a pesare e torrare a cumintzare lassende.si a palas cust'àtera tragèdia de s'istòria' L'amus iscritu: sa Sardigna est prus forte, nois poderamus sa fortza nostra totus impare pro torrare a cumintzare.''

Pro ascurtare su discursu de su Presidente Abbàida su vìdeo

Leghe su discursu de su Presidente

A.F.

28 DE ABRILE: DIE DE SA SARDIGNA

Dae su 1993, cando est istada istituida, ogni annu - su 28 de abrile - si tzèlebrat sa Die de sa Sardigna, in sa data chi ammentat de cando sos sardos nch'aiant bogadu sos Piemontesos dae Casteddu.

Fintzas ocannu, mancari in tristura e pistighìngiu pro su tempus chi semus bivende in s'emergèntzia COVID 19, carchi initziativa est istada pensada e posta in programma.

Custu mangianu, in una riunione tzelebrativa in su Palatzu de sa Regione in Casteddu s'ant addobiare: Su presidente de su Consìgiu regionale, Michele Pais; su Presidente de sa Regione, Christian Solinas;, sos Presidentes de sos Grupos de su Consìgiu regionale; s'archipìscamu de Casteddu, muns. Giuseppe Baturi.

Sa Fondazione Sardinia pedit a sos sardos de pònnere in sas ventanas e/o in sos social sa bandera sarda chi at a èssere posta in mustra fintzas in tzertos giassos de sa tzitade de Casteddu. In prus, semper sa Fondazione Sardinia promovet s'initziativa chi s'innu Su patriota sardu a sos feudatàrios sonet in sas sonerias de sos telefoneddos, s'ascurtet in sos social e at a èssere presentadu a sas iscolas in sa piataforma de sa Diretzione iscolàstica regionale.

(MM)

#coronavirus

Nùmeros ùtiles

Sìntomos respiratòrios tenes o in cuntatu cun unu casu cunfirmadu de COVID-19 ses istadu?

No andes a s'ispidale, Prontu Sucursu o ambulatòrios ma tzèrria

Su dotore / pediatra tuo

In casu de emergèntzia ebbia → 118

Non tenes sìntomos respiratòrios, ma ses istadu in cuntatu cun unu casu cunfirmadu de COVID-19?

Ses torradu in Sardigna a pustis de su 23 de freàrgiu 2020?

Depes abarrare in domo e tzerriare

Su dotore/pediatra tuo

o su Servìtziu de Igiene Pùblica Assl cumpetente pro su territòriu

Pro informatziones podes cuntatare

su nùmeru birde regionale

800 31 13 77

(ogni die dae sas 08 a sas 20)




Pro una consulèntzia psicològica

podes cuntatare

0783 317018 / 317089

349 775 86 90

(dae su lunis a sa chenàbura, diesa 8 a sas 14;

Martis e giòbia, dae sas 14.30 a sas 18)


ATSSardigna

Azienda Tutela Salude

ASSL Aristanis

(MM9

Coronavirus nou

Pro sos pitzinnos dae sos 5 a sos 11 annos s'atividade fìsica est giogu e allenamentu!

Est de importu chi sos pipios e sos pitzocheddos, fintzas in custu tempus de emergèntzia chi depent abarrare in domo, fatzant atividade fìsica; agiudat a istare mègius su fìsicu ma fintzas a èssere prus serenos.

Unas cantas atividades andant bene a ogni edade:

Ø a si mòvere lìberos: ballare, brincare, fàghere cucurumbeddos

Ø disegnare e modellare pasta de cada genia

Ø lèghere e mancari imbentare giogos dae su chi s'est lèghidu

Ø fàghere carchi traballeddu de domo: ispruenare, pònnere sa mesa (aparitzare), agiudare a fàghere su letu e àteru

Est de importu a respetare s'oràriu sòlitu de su sonnu

Giogos chi podent andare bene pro sos pitzinnos de 5 - 7 annos

Bola pallontzinu: a pustis de àere suladu a intro de unu pallontzinu e de dd'àere serradu bene, si depet iscùdere cun sas sas manos o cun una cosa, pro nàrrere: unu giornale, chirchende de non ddu fàghere rùere a terra.

Percursu a ostàculos: fàghere unu percursu cun ostàculos e giogare a ddu fàghere brinchende, istrisinende, caminende a un'anca, faghende s'intra e essi.

Carriola: fàghere caminare su pitzinnu cun sas manos tenende·ddi sos cambutzos in artu.

Giogos chi podent andare bene pro sos pitzinnos de 8 - 11 annos

S'iscàtula de sos ispàssios: in unos cantos billetes iscrìere movimentos chi podent ispassiare: comente fàghere finta de èssere unu sonadore de chiterra pro duos minutos o una ballerina de dantza clàssica pro unu minutu o unu diretore de orchestra pro duos minutos o ispìnghere su muru pro 30 segundos. Pònnere sos billetes in unu botu o iscàtula; ognunu tirat unu billete e faghet su movimentu chi b'est iscritu.

Festa de ballu: pònnere una mùsica alligra e ballare.

Firma su ballu: pònnere una mùsica alligra e ballare ma cando si firmat sa mùsica totus, in su momentu, si depent firmare. Chie si movet at pèrdidu.

Sàrtiu longu: fàghere 5 -10 lìnias cun su nastru adesivu, s'una a 20 tzentìmetros dae s'àtera, in unu tapete. Brincare e bìdere de cantas lìnias est istadu longu su sàrtiu.

Semper e cando

Sos genitores depent èssere un'esempru e un'agiudu pro sos pipios;

· Si depent seberare atividades adeguadas a s'edade e a sos pitzinnos;

· Fàghere giogare e allenare sos pitzinnos in giassos seguros de sa domo, fintzas cuncordados aposta

· Fàghere usare televisore, tablet e telefoneddos a su prus 2 oras a sa die, in prus de su tempus chi serbit pro s'atividade didàtica.

Informatziones leadas dae su situ de s'Istitutu Superiore de Sanidade

(MM)

In sas dies de s'emergèntzia COVID-19: sos pipios fintzas a sos 4 annos depent giogare e fàghere atividade fìsica

Pro so pipios fintzas a sos 5 annos, in custu tempus de emergèntzia chi òbligat totus a abarrare inserrados in domo, est de importu fàghere atividades e giogos de movimentu. S'atividade fìsica depet essere unu giogu, un'ispàssiu, chi agiuda a istare mègius su corpus e non solu… est utilosu pro cumbàtere ànsia e timorias chi sos pitzinnos podent tènnere.

Sos genitores podent èssere un'esempru e un'agiudu pro sos pipios:

· Si sos babbos e sas mama sunt ativos fintzas sos fìgios ant a èssere ativos

· Si depent seberare atividades adeguadas

· Fàghere giogare sos pipios in giassos seguros de sa domo, fintzas cuncordados aposta

· Non si depent lassare sos pipios solos cando faghent custas atividades

· Evitare chi sos pipios de custa edade impreent televisores, tablet e telefoneddos

Ddue sunt atividades chi andant bene a ogni edade:

· Su movimentu comente ballare, brincare, fàghere cucurumbeddos, ginnàstica

· Sa mùsica favoresset su movimentu e s'armonia de su movimentu

· Disegnare e modellare pasta de diferente genia

· Lèghere a boghe arta pro sos pipios

Custas podent èssere atividades de giogu:

0-6 meses • Si podet ballare cun su pitzinnu in bratzu, tenende sa conca cun sas manos.

6-12 meses • Giogare a manera lìbera in pitzu de unu tapete modde.

12-24 meses • Giogare a istòrchere sos animales: a si mòvere comente unu colovra, a brincare comente una rana, a caminare comente unu cane.

Fàghere mòvere in domo su pitzinnu cun sos pees nudos e ddi fàghere brincare cosas diferentes, comente iscàtulas, cubos de linna, tapetes moddes, tzilindros e àteru.

24-36 meses • Fàghere caminare su pitzinnu, faghende·ddi pònnere unu pee dae in antis de s'àteru, in pitzu de un'istrìscia de nastru adesivu apitzigadu a su panimentu; mancari ddu podet fàghere iscarfende·si sa conca o podet caminare cun sos ogros serrados.

Cuncordare unu bowling domèsticu cun ampullas de plàstica e botzas piticas e moddes.

Atacare a su panimentu istrìscias de nastru adesivu, distantes s'una dae s'àtera, pònnere in ogni istrìscia s'immàgine de un'animale chi brincat e chi su pipiu depet istòrchere pro andare brinchende a s'àtera istrìscia.

3-4 annos • Sartiare cun sa fune.

Chircare una cosa cuada in un'aposentu de sa domo.

Giogu de s'ispigru: su pipiu depet torrare a fàghere su chi faghet una persone chi si ponet in dae in antis de issu: cùrrere sentza si mòvere dae su matessi giassu, istòrchere una martinica, artziare sos bratzos a chelu, artziare una camba e àteros; custu giogu si podet fàghere fintzas a s'imbesse, àtere faghent su chi faghet su pitzinnu.

Informatziones leadas dae su situ de s'Istitutu Superiore de Sanidade

(MM)

Sa 'remada' de su cumponidori

Bella meda, ocannu, s'editzione de sa Sartiglia: tantos sos isteddos corpidos; isteddu de oro pro Ignazio Lombardi (cumponidori de su sòtziu de sos massajos chi at corpidu s'isteddu cun ispada e cun istocu); tripleta pro sa parìllia de Cristian Matzutzi (cumponidori de su sòtziu de sos mastros de linna); 'remada' apassionante de Lombardi chi at lassadu sa gente a buca aberta.
Custa de sa 'remada' est una traditzione antiga e màgica.
Comente totus ischint, su cumponidori est su 're' de sa Sartiglia sos Grèmios nòminant s'issoro in die de Nostra Signora de Candelas, su 2 de freàrgiu, dende.li sa candela beneita. Bestidu chi siat cun sa pannimenta antiga, su cumponidori setzet a caddu e non podet prus tocare terra finas a finire sa cursa.
Sa parte prus bella, prova manna de abilidade, est sa 'remada': su cumponidori curret corcadu a ischina in segus, beneighende sa gente cun sa 'pipia de maju' (unu fuste de cumandu fatu de violas).
Su mistèriu de su significadu de sa paràula 'remada' no est istadu ancora isortu e nois puru, a pustis lèghida carchi etimologia in sos social network, cherimus provare a nàrrere sa nostra. Tenende contu de sa pronùntzia (ca sa gente narat 's'arremada', non 'sa remada'), nos paret chi sa paràula si potzat cullegare a su verbu 'arrimare'.
Custa est sa definitzione chi dat Pedru Casu in su vocabulàriu suo pro su verbu 'arrimare': 'arrimare tr. appoggiare. rifl. Arrimaresi appoggiarsi, addossarsi. Anche al fig. Arrimaresi a una familia cercar rifugio, appoggio presso una famiglia. Fermarsi'.
Duncas forsis 'arremada' benit pròpiu dae su movimentu chi faghet su cumponidori 'arrimende' ('appoggiando') s'ischina a su caddu, chi est su momentu chi decretat sa fine de sa cursa.

(GFP)

'Fainas de iscola' - Una trasmissione noa de Radio Cuore

Radio Cuore, emitente locale de Aristanis, at postu in produtzione una trasmissione noa chi si narat 'Fainas de iscola', una rubrica in limba sarda chi tratat de s'oferta formativa de sas iscolas de Aristanis e provìntzia cun intervistas a dirigentes, mastros e professores.

In custa manera sas iscolas podent presentare sas fainas bellas chi faghent e sos istudiantes podent cumprèndere mègius cale podet èssere s'oferta formativa prus adata pro issos.


Sa trasmissione, curada dae Antonello Garau, est realizada pro more de su finantziamentu de s'Assessoradu regionale a s'Istrutzione pùblica. Si podet ascurtare in sa frecuèntzia 97 Mhz onni die a sas 8,35 e a sas 14,34.

Chie cheret podet ascurtare sas puntadas betzas podet incarcare in custu link.

(GFP)

Sa RAI trasmitit ''Mini cuccioli'' in sardu

Pro sa cuntentesa de sos pitzinnos, dae su 5 de maju sa RAI trasmitit sos cartones animados ''Mini cuccioli'' in limba sarda.

S'apuntamentu est onni domìniga mangianu a sas deghe mancu cuartu (h 9,45) in RAI 3 e cheret èssere, a pustis de sa bortadura de sa ''Pimpa'', un'agiudu in prus pro imparare su sardu a sos pitzinnos minores.

Sa bortadura in sardu est fata dae Manuela Ennas e sas boghes de sos protagonistas sunt de Raffaele Chessa (cane), Renzo Cugis (àrbore), Sergio Cugusi (cunillu), Daniele Monachella (rana), Elisa Pistis (anade) e Antonella Puddu (gatulinu).

Ispassiade·bos cun sas aventuras de custos animaleddos, pitzinnos dae sos 2 a sos 90 annos!

(GFP)

''Scebera tui'', programma bilìngue nou de Radio Rai Sardigna

''Scebera tui'' est su programma nou de Radio Rai Sardigna, ghiadu dae Manuela Ennas pro sa regia de Donatella Meazza.

Pro ite custu nùmene? Ca onniunu sèberat issu comente faeddare: lu podet fàghere in sardu, in italianu o in ambas limbas e est fatu pro dare sa possibilidade a sa gente de resonare subra temas importantes de limba e de literadura in unu clima bilìngue. Est un'esperimentu chi permitit de provare camineras noas pro sa promotzione de sa limba sarda.

Andat in onda su lunis a mesudie e bintighimbe (h 12,25).

In sa puntada de su 6 de maju Manuela Ennas faeddat de poesia ''a bolu'' cun Tonio Pillonca e Bruno Agus.

(GFP)

Die de sa Sardigna 2019 - Su presidente Solinas faeddat in sardu in Cussìgiu regionale

Su 28 de abrile 2019, in ocasione de sa Die de sa Sardigna, su presidente de sa Regione Christian Solinas in sa riunione solenne de su Cussìgiu regionale at fatu su discursu suo totu in sardu, sutalineende s'importàntzia de impreare sa limba istòricu-identitària nostra in sa vida de onni die. De l'impreare in totue no in domo ebbia (''agli arresti domiciliari'') ma finas in iscola, in sos ufìtzios, in su traballu, ca sa limba est su signale prus importante de s'identidade de unu pòpulu.

''Custu mangianu - at ammentadu su guvernadore - amus pregadu e intesu missa in limba sarda. Custu, a nois polìticos, nos balet de ammonimentu ca, si faghet a cunsagrare sa limba in sa liturgia, faghet finas a la ''cunsagrare'' in iscola e in totu sas istitutziones de s'Ìsula''.

''Sa Die - at sighidu Solinas - nos ammentat unu fatu istòricu importante e nos preguntat chie semus, ite cherimus e a in ue cherimus imbàtere. B'at unu collegamentu forte intre identidade e economia: pensamus ebbia a sos produtos sardos prus connotos in su mercadu mundiale, chi sunt sos produtos identitàrios''.

Comente operadores impignados in sa promotzione de sa limba sarda non podimus no èssere cuntentos de custu passu fatu dae sa màssima istitutzione sarda. Auguramus chi siat su primu de milli passos a cara a su bilinguismu.

Ascurta s'interventu

(GFP)

Cunsignados a sos pìscamos sos testos pro sas liturgias in sardu

Sos espertos de s'assòtziu ''Pregu in sardu'' coordinados dae Antonio Pinna (professore emèritu de Iscritura Sacra in sa Facultade Teològica sarda s'11 de nadale 2018 ant postu in manos de sos pìscamos sos ''mòdulos'' pro nàrrere missa in sardu, pro chi los esserent aprovados in vista de su 28 de abrile, Die de sa Sardigna.

Sos ''mòdulos'' cunsignados sunt 12: unu pro sa missa de onni die; unu pro missas de importàntzia tzivile (comente ''Sa Die de sa Sardigna''); duos cun temas Cristològicos (note de Nadale e die de sos Tres Res); unu pro festas marianas; duos pro cojas; duos pro missas de mortu; unu peròmine pro patronos màrtires, cunfessores o apòstolos.

Sos espertos ant bortadu sos testos movende dae sos originales latinos, grecos o ebràicos; sa bortadura est in duas colunnas chi faghent riferimentu a sos limbàgios de su tzentru-nord e de su tzentru-sud de Sardigna: sa prima preferit una tradutzione prus formale, sa segunda una tradutzione prus dinàmica.

A pustis de s'aprovatzione sos pìscamos ant a dare mandadu a sa Pontifìtzia Facultade Teològica de Sardigna de bortare in sardu sa Bìblia movende pròpiu dae sas limbas originales (ebràicu e grecu), non dae s'italianu chi est una bortadura segundària mancari reconnota.

(GFP)

Partit sa de 6 editziones de su BABEL Film Festival

Est essidu su bandu 2019 de su BABEL Film Festival (editzione de 6) chi s'at a fàghere in Casteddu in su mese de nadale.

Su BFF est s'ùnicu cuncursu, in totu su mundu, dedicadu a film in limbas minoritàrias, dialetos, slang, limbas ''mortas'' e limbàgiu de sos sinnos. Est promòvidu dae sa Sotziedade Umanitària-Tzineteca Sarda, Assòtziu Babel, Terra de Punt e Areavisuale cun s'agiudu de istitutziones regionales, natzionales e internatzionales.

Si bi podet mandare lungometràgios, cortometràgios e documentàrios in sas limbas minoritàrias de totu su mundu.

Pro s'iscrìere e pro visionare su regulamentu si podet andare a su link http://www.babelfilmfestival.com/it/edizione/regolamento/.

Pro informatziones si podet iscrìere a s'indiritzu e-mail babelff@gmail.com.

(GFP)

Su Miur valutat si amparende sa limba si podet frenare s'ispopulamentu de sas biddas sardas

Su suta-segretàriu de su Miur Salvatore Giuliano at reconnotu su valore sotziale de sa tutela de sa limba sarda, chi podet agiudare a frenare sa fua de gente dae sas biddigheddas sardas mantenende sas iscolas in totue.

Est unu resurtadu de importu e l'ant otentu Luigi Canalis (segretàriu provintziale Flc-Cgil de Tàtari) e Antonio Deiara (espertu de normativa iscolàstica pro contu de su sindacadu), chi sunt gherrende dae tempus meda pro fàghere aplicare sa normativa de tutela de sas limbas minoritàrias, chi diat abbassare sos paràmetros pro mantènnere sas autonomias iscolàstica, màssimu in sas biddigheddas.

Paris cun issos su senadore de su M5s Ettore Licheri chi s'at postu a coro sa chistione.

Su 15 de ghennàrgiu, duncas, Canalis, Deiara e Licheri ant addobiadu a su suta-segretàriu Giuliano in Roma pro faeddare de s'istruturatzione de sos orgànicos pro s'annu iscolàsticu 2019-2020.

''L'amus dadu unu documentu - narat su senadore Licheri - in ue pedimus un'interventu legislativu chi amparet sas minorias linguìsticas sardas e Giuliano at asseguradu chi at a istudiare sa chistione e at reconnotu chi sa presèntzia de un'iscola podet agiudare sas biddigheddas a non mòrrere.''

In su documentu chi ant cunsignadu, Canalis e Deiara pedint finas un'interventu normativu pro tzertificare sas cumpetèntzias de limba, istòria e cultura sarda pro chie benit dae àteras regiones de Itàlia, comente previdet sa lege regionale 22/2018 e su disignu de lege 842/2018 (primu firmatàriu su senadore M5s Gianni Marilotti).

Tocat a bìere cantu su guvernu at a pòdere ispèndere pro custa operatzione, chi de seguru rechedet dinari meda ma podet dare benefìtzios mannos siat pro sa cultura siat pro sa sotziedade sarda.

Leghe s'artìculu de La Nuova Sardegna

(GFP)

Sos pregiudìtzios in contu de limba sarda

Una paja de annos a como aiat essidu un'artìculu bellu meda de Francesco Casula (professore, giornalista e iscritore) pro faeddare de sos pregiudìtzios chi tenimos in contu de limba sarda.
Casula faghiat un'elencu de sos pregiudìtzios prus raighinados in sa conca de sos Sardos, e nde los betaiat a terra cun argumentos craros e documentados.
Bos los iscriimus inoghe, invitende·bos a lèghere s'artìculu ca Casula ispiegat pro ite est chi non sunt beros. Duncas incomintzamus:
Pregiudìtziu nùmeru 1: 'Su sardu est unu dialetu';
Pregiudìtziu nùmeru 2: 'No esistit una limba sarda: bi nd'at una pro ogni bidda (e a bortas pro ogni bighinadu)';
Pregiudìtziu nùmeru 3: 'Su sardu est limba arcàica meda, no est adata a faeddare de cosas modernas';
Pregiudìtziu nùmeru 4: 'No lu faeddat prus niunu';
Pregiudìtziu nùmeru 5: 'Non tenet literadura';
Pregiudìtziu nùmeru 6: 'Non serbit a nudda'.
Leghide·bos s'artìculu: nde pagat sa pena.
Leghe s'artìculu de Francesco Casula


(GFP)

Ejatv - Su primu canale de su Digitale Terrestre totu in sardu

Est nàschida sa televisione de sos Sardos, su primu canale chi contat su mundu in limba sarda e in totu sas àteras limbas de Sardigna (saligheresu, tabarchinu, gadduresu, tataresu).
Si narat Ejatv, est una televisione lìbera e moderna chi contat de istòria, de sièntzia, de mùsica e arte, de literadura e isport, de tzìnema, de limba e de àtera cosa meda.
Sa programmatzione est comintzada su 31 de nadale 2018 e si podet sighire in su canale 172 de su Digitale Terrestre.
Pro nd'ischire de prus bos podides collegare a sa pàgina Facebook.

(GFP)

Riunione in Roma pro faeddare de iscola e minoria sarda - Forsis 6000 càtedras noas

6000 càtedras noas, 1000 postos Ata e sa possibilidade de tènnere classes de 10 alunnos.
Est su chi podet capitare binchende sa gherra chi Luigi Canalis (segretàriu provintziale Flc-Cgil de Tàtari) est mandende a in antis cun Antonio Deiara (espertu de normativa iscolàstica pro contu de su sindacadu) pro more de s'interessamentu de sos senadores de su Movimentu 5isteddos Ettore Licheri e Gianni Marilotti.
Su 15 de ghennàrgiu 2019 ant a addobiare a su suta-segretàriu de su Miur Salvatore Giuliano in su Ministeru de s'Istrutzione pro faeddare de s'istruturatzione de sos orgànicos pro s'annu iscolàsticu 2019-2020.
Si su Ministeru at a tènnere contu de sa presèntzia in Sardigna de minorias linguìsticas, podet èssere chi sos istitutos chi ant serradu potzant torrare a abèrrere e chi sos chi sunt in 'reggenza' potzant torrare autònomos, cun su resurtadu de tènnere mìgias de postos de traballu in prus.
'Unu decretu legislativu de su Guvernu Monti, cunvertidu a lege, aiat detzisu de no aplicare a sas minorias istòricas de Itàlia sos matessi benefìtzios chi tenent sas minorias de limba-mama istràngia. Sa Regione Friuli l'aiat impugnada ma sa Regione Sardigna nono' ispiegat su senadore Licheri 'Ma si nois difendimus sa minoria sarda s'iscola podet torrare a nàschere e custu diat pònnere unu frenu a sa fua de gente dae sas biddas internas e diat agiudare a mantènnere suta controllu sos fenòmenos de disadatamentu de sos giòvanos'.
Luigi Canalis agiunghet: 'Amus pedidu a su Guvernu regionale de pònnere in legislatzione unu riferimentu a sas minorias linguìsticas chi, in casu de mancada aplicatzione, diat abèrrere su caminu a sos ricursos. S'assessore regionale Giuseppe Dessena s'est impignadu a lu fàghere in antis de finire sa legisladura'.
'Sa mia pariat una gherra pèrdida - narat Antonio Deiara - e imbetzes, pro more de su segretàriu Canalis, de sos avocados Marcello Bazzoni e Vittore Davini e de su senadore Licheri forsis amus a imbàtere a resurtados cuncretos'.
Pro nd'ischire de prus leghe s'artìculu de La Nuova Sardegna.

(GFP)

Naschet sa natzionale sarda de fùbalu

Est nàschida sa natzionale sarda de fùbalu e chie cheret si nde podet fàghere atzionista.

Dae eris 19 de santandria est ufitziale chi esistit una Natzionale Sarda. At tentu s'okay dae sa Conifa, sa Federatzione internatzionale chi acollet sos assòtzios chi non sunt in Fifa e, in mesu de custos, sas iscuadras chi rapresentant paritzas natziones sena Istadu (comente sa Sardigna).

Sa prima essida at a èssere pro sos campionados europeos de su 2019 in Artsakh (Armènia).

B'at unu cummissàriu tècnicu (Bernardo Mereu, ex Lega Pro in Terranoa), unu ''staff'' tècnicu espertu ma pro como mancant sos giogadores. Sa disponibilidade non faltat: l'at dada Andrea Cossu (sèrie A in su campionadu passadu) e giogadores comente Vigorito, Aresti, Pisano, Mancosu, Sau, Cocco e Dessena, francu s'okay de sas sotziedades.

Dae su 19 de santandria, chie cheret si nde podet fàghere ''atzionista'' e cun unu cuntributu personale chi podet èssere finas de 1 èuros podet collaborare a sa nàschida de sa Natzionale de totu sos Sardos.

Chie cheret aderire a sa campagna #SaNatzionaleEstSaMia! podet incarcare in custu link, cun s'isetu e s'ispera chi custa ''Natzionale de Bòcia'' siat unu cras sa bandera, in su mundu, de s'identidade e de sa limba sarda.

Pro nd'ischire de prus podides lèghere sa nova Ansa o bos cullegare a su situ de sa Fins (Federatzione Isport Natzionale Sardu).

(GFP)

CROS - Curretore Regionale Ortogràficu Sardu

Pro chie cheret iscrìere in sardu e timet de fàghere faddoncas, sa Regione at creadu e postu a disponimentu su Curretore Regionale Ortogràficu Sardu (CROS).
Su programma, disponìbile in 'Sardigna Cultura', faghet riferimentu a sas normas gràficas aprovadas dae sa Regione in su 2006. Chie lu cheret impreare online si podet cullegare a su link http://www.sardegnacultura.it/cds/cros-lsc/. B'est finas sa possibilidade de l'iscarrigare pro l'impreare cando su computer no est cullegadu, pro mesu de sos programmas (gratùitos) OpenOffice e LibreOffice.
Chie, imbetzes, non cheret sighire sa norma ortogràfica comuna e cheret iscrìere in limbàgios locales ma rispetende sas règulas de grammàtica, si podet cullegare a sa pàgina http://www.sardegnacultura.it/cds/cros/ in ue b'est su Curretore pro sas variedades locales.

(GFP)

Su ditzionàriu online de Mario Puddu

Est disponìbile online su ditzionàriu de Mario Puddu, in versione agiornada e cun sa bortadura de 22.000 lemmas in chimbe limbas europeas (frantzesu, inglesu, ispagnolu, italianu e tedescu).
S'òpera contat in totu prus de 111.000 lemmas e prus de 12.000 ditzos e maneras de nàrrere.
Unu traballu importante, duncas, chi tenet su mèritu mannu de èssere iscritu totu in sardu (definitzione de sos lemmas, ispiegatziones lessicogràficas, informatziones entziclopèdicas).
Pro connòschere mègius s'òpera de Puddu podides lèghere sa presentatzione fata dae Giulio Paulis e sa retzensione de Cristòforo Puddu.

Pro impreare su ditzionàriu tocat a si cullegare a sa pàgina http://ditzionariu.sardegnacultura.it/.

(GFP)

Apertium - Unu tradutore automàticu italianu-sardu

'Apertium' est su primu tradutore automàticu pro sa limba sarda. Est nàschidu in su 2016 pro more de s'impignu de Gianfranco Fronteddu, Hèctor Alòs i Font, Adrià Martìn-Mor e Francis Tyers.
Sa prataforma 'Apertium' l'at creada s'universidade de Alancant in su 2004 e cuntenet una barantina de limbas. Sa versione in sardu naschet dae sa collaboratzione intre Tradumàtica (grupu de chirca de s'Universidade Autònoma de Bartzellona) e Prompsit (azienda valentziana), cun su finantziamentu de Google. Cuntenet 25.000 paràulas, cun una pertzentuale de faddina de su 10%.
Pro nd'ischire de prus bos podides cullegare a sa pàgina Wikipedia o a su comunicadu de imprenta o iscarrigare s'artìculu publicadu dae s'Unione Sarda su 15 de austu 2017.
Pro bos cullegare a su tradutore podides incarcare inoghe.

(GFP)

Marilotti e M5s presentant unu disignu de lege pro tutelare sa limba sarda


Su senadore Gianni Marilotti (M5s) at presentadu unu disignu de lege pro sa ratìfica de sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias (aprovada in Strasburgo in su 1992, firmada dae 33 Istados de su Cussìgiu de Europa e mai cunvalidada dae s'Itàlia).
Marilotti at ascurtadu sa boghe de su movimentu linguìsticu sardu chi dae tempus meda pedit sa ratìfica, chi at a afortigare sa lege 482/1999 e sa lege regionale noa faghende intrare sa limba in su mundu de s'amministratzione pùblica, de s'iscola e de sos mèdios massivos.
Custu ritardu de s'Itàlia in sa ratìfica fiat istadu santzionadu finas dae s'Altu cummissàriu pro sas minorias natzionales de s'Osce (Organizatzione pro sa seguresa e cooperatzione in Europa), ca sos pòpulos minorizados tenent deretu de mantènnere sa cultura issoro.
Marilotti ispiegat chi, si su Ddl at a èssere aprovadu, s'iscola pùblica nd'at a tènnere profetu mannu ca in logos de bilinguismu pro mantènnere sa dirigèntzia bastant 400 alunnos (e non 600). In prus, s'ant a tènnere finantziamentos chi ant a agiudare sas iscolas, s'amministratzione pùblica e sas televisiones e ràdios privadas.
'Su de àere depositadu custu Atu parlamentare - narat Marilotti - est pro me coronamentu de un'impignu chi aia leadu cun sos eletores. Torro gràtzias a chie m'at dadu agiudu in custu traballu e in manera particulare a sos amigos Antoni Nàtziu Garau e Diegu Corraine de sa SLS (Sotziedade pro sa limba sarda) e a Massimo Madrigale de s'Acadèmia de su sardu'.
(Leghe sa nova ANSA e s'artìculu de Orizzonte Scuola).

(GFP)

Su cantu a poesia in s'Universidade. Unu cursu nou


Sa poesia 'a bolu' intrat in s'universidade sarda. Pro sa prima borta, difatis, at a èssere matèria de insegnamentu, comente ispiegat professor Marco Lutzu chi est su titulare de sa càtedra.
Etnomusicòlogu, at curadu s'Enciclopedia de sa mùsica sarda publicada in sa 'Biblioteca de s'identidade' de s'Unione Sarda e su libru Non potho reposare (Editziones Nota, Udine).
In s'universidade de Casteddu s'etnomusicologia b'est giai dae su 2000 pro more de professor Ignazio Macchiarella, 'ma sa novidade est chi oe b'at unu cursu aposta pro cussu, - narat professor Lutzu - chi est abertu a chie si siat chi tèngiat cumpetèntzias de base de mètrica e prosodia e chi cumprendat sa limba sarda.'
Su cursu, finantziadu dae sa Regione sarda, est comintzadu sa prima die de santugaine e at a durare tres annos, permitende a chie bi partètzipat de connòschere mègius sas formas mètricas e musicales de sa poesia improvisada. E, pro cumpletare s'òpera, ant a fàghere de mastros finas sos cantadores a poesia, chi s'ant a cunfrontare cun sos istudiantes in s'oràriu de letzione.
Pro nd'ischire de prus: https://unica.it/unica/it/news_rassegna_s01.page?contentId=RST131554

(GFP)

Sintesa. Unu sintetizadore vocale de sa limba sarda


Sintesa est su sintetizadore vocale de limba sarda chi podet faeddare in sardu partende dae s'iscritura.
Est nàschidu in su 2013 dae unu progetu de s'Universidade de Casteddu (dipartimentu de Filologia, Literadura e Linguìstica). In su grupu de traballu, coordinadu dae Maurizio Virdis, b'aiat gente de totu sa Sardigna: Riccardo Mura (Locusantu), Massimo Cireddu (Teulada), Daniela Boeddu (Ilartzi), Roberto Bolognesi (Igrèsias) e sos informadores de Iscanu.
Sintesa dat sa possibilidade de ascurtare paràulas e fràsias in sardu registradas dae sa boghe de sos informadores, a manera chi chie cheret imparare a faeddare custa limba potzat tènnere unu puntu de riferimentu pro sa pronùntzia.
Si bos cherides cullegare a su situ de Sintesa podides digitare http://www.sardegnacultura.it/sintesa/.
Pro nd'ischire de prus de custa bella faina podides lèghere s'articulu de Francesco Cheratzu (editore de Condaghes, chi at curadu s'òpera) incarchende inoghe.

(GFP)

Grammàtica e glossàriu de iscarrigare


Non totus ischint chi in sos annos colados sa Regione Sardigna aiat publicadu in Rete una sèrie de documentos ùtiles meda pro chie iscriet in sardu, màssimu pro sos chi traballant in s'Amministratzione pùblica.
Essende chi no est fàtzile a los agatare in su situ de Sardegna Cultura, amus pensadu chi podet èssere ùtile a pònnere sos link inoghe a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare pro los tènnere comente trastes de consultatzione.
Sos testos chi podides iscarrigare (in Pdf) sunt:
Sa Limba Sarda Comuna (normas de riferimentu pro sa limba sarda iscrita). Custas normas tenent caràtere isperimentale e fiant destinadas ab origine a sos documentos in essida dae s'Amministratzione regionale, ma sunt ùtiles meda pro chie totu cheret iscrìere sighende una norma coerente.
Unos cantos liniamentos grammaticales comunes de sa limba sarda: proponet, in curtzu e in manera sintètica, una sèrie de normas grammaticales de su sardu (pronùmenes, prepositziones, avèrbios, verbos, etc.).
Glossàriu giurìdicu-amministrativu: ùtile meda pro chie devet bortare in sardu documentos amministrativos e tenet bisòngiu de una 'ghia' ('guida') chi l'agiudet a agatare sa paràula tècnica prus adata.

(GFP)

Archìviu fotogràficu

Documenti allegati

Documenti allegati
Titolo  Formato Peso
Progetto per l'istituzione di uno sportello linguisto sovracomunale. Formato pdf 217 kb
Cursu de alfabetizatzione in limba sarda - Fordongianus - Mòdulu de iscritzione Formato pdf 534 kb
torna all'inizio del contenuto
torna all'inizio del contenuto